Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1997

Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1997

Conflicte nord-irlandès
Tipus	conflicte
Data	6–11 juliol de 1997

Els aldarulls d'Irlanda del Nord de 1997 van ser un seguit de manifestacions, disturbis violents i enfrontaments als districtes de majoria republicana d'Irlanda del Nord, protagonitzats per manifestants que en ocasions van rebre el suport de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (IRA o PIRA), atacant la Royal Ulster Constabulary (RUC) i l'Exèrcit britànic com a resposta a la decisió del govern britànic de permetre a l'Orde d'Orange (una organització protestant, unionista) marxar per un barri catòlic/nacionalista de Portadown.^[1] Els republicans irlandesos van respondre amb indignació per la decisió i pel tracte agressiu que va dispendar la RUC contra els que protestaven contra la marxa, una qüestió històricament polèmica.^[2]

Va ser l'últim període de violència generalitzada a Irlanda del Nord abans de la signatura de l'Acord del Divendres Sant l'abril de 1998. Les forces de seguretat van ser atacades centenars de vegades pels manifestants que llançaven pedres i còctels molotov, i per membres de l'IRA amb rifles automàtics i granades. Les forces de seguretat van disparar més de 2.500 bales de plàstic contra els manifestants, i van intercanviar trets amb l'IRA. Més de 100 civils i 65 efectius de les forces de seguretat van resultar ferits. Hi va haver moltes denúncies per brutalitat policial indiscriminada,^[3] i un nen de 13 anys va entrar en coma després de rebre una bala de plàstic al cop. Centenars de vehicles van ser segrestats, cremats i utilitzats per bloquejar carreteres. Diverses seus de l'Orde d'Orange van ser cremades.^[4] La RUC i l'Exèrcit britànic es van haver de retirar completament d'algunes zones nacionalistes de Belfast. La participació de l'IRA provisional en els enfrontaments va ser la última gran acció d'una campanya de 27 anys, ja que l'organització paramilitar va declarar el seu últim alto el foc el 19 de juliol.